Sovint hi ha feines feixugues que se’ns fan eternes però ben planificades poden esdevenir en jornades distretes i àgils, sempre que aconseguim optimitzar recorreguts. Com diu la dita, per a mostra un botó.
Suposem que tenim l’encàrrec de comprovar una sèrie de punts dispersos per una àrea entre 50 i 80 Ha i separats entre sí uns 100 metres aproximadament. Entre ells, només als propers a les vies principals s’hi podrà accedir amb cotxe, mentre que la resta, els trobarem sempre amb les cames com a mitjà de locomoció. (Figura 1)
La primera opció seria fer una escombrada est-oest o nord-sud, ara bé, veiem que no es tracta d’un terreny pla i que el fort desnivell en algunes zones farà que ens cansem en excés. Anirem massa lents i la feina se’ns farà eterna quan el que ens proposem és desplaçar-nos de manera ràpida i àgil. És important doncs, un bon disseny de la ruta a seguir.
Com s’observa a la figura 2, hem passat una bona estona estudiant els possibles recorreguts, com si es tractés d’una Rogaine, en què es dóna un temps als participants per preparar el recorregut òptim i on el més important no és la velocitat sinó la seguretat en l’elecció del traçat que ens portarà a passar pel màxim de fites, que en aquest cas hauran de ser totes. D’aquí les rutes marcades amb retolador verd, agrupant els punts per sectors, més propers o més fàcils d’accedir, ja sigui condicionats per la seva topografia, desnivell o accés amb vehicle.
A la figura 3 veiem el track resultant d’una jornada de 4 hores en què hem recorregut 12 km i uns 200 metres de desnivell, on les línies rectes uneixen els desplaçaments que hem fet amb vehicle per iniciar cadascuna de les zones amb rutes pre-dissenyades, mentre que la resta de línies representen els recorreguts gravats que amb més o menys mesura hauran d’assemblar-se als proposats.
Ja sabem que no estem parlant d’una cursa d’orientació i en destaquem algunes diferències, com ara que en aquest cas som l’únic participant i que com ja hem dit, hem de passar per tots els punts. Important, a les curses d’orientació les balises són de colors llampants i van acompanyades d’una descripció, però nosaltres ens hem trobat que la primavera és avançada i la vegetació ha camuflat les fites que hem de trobar. (Figura 4).
I com que es tracta de feina, no anem tan lleugers com voldríem, però per compensar disposem d’un GPS de doble freqüència que treballa connectat amb ràdio-enllaç amb precisió sub-centimètrica i ens guiarà fins a localitzar les fites per molt amagades que estiguin.
I ja hem acabat la jornada, amb tots els punts llegits, havent fet l’exercici d’una bona planificació del recorregut fruit de lectura del terreny i d’una feina prèvia que ha resultat ser de gran ajuda per a un treball de camp eficient, a la vegada que àgil i distreta. No hi ha medalla, tornem al despatx.